Que una pàgina no surti a Google no la fa privada
Un pressupost, una pàgina de proves o un document intern poden tenir una adreça pública encara que no surtin al menú. Abans de compartir-los, pregunta’t què vols evitar: que apareguin en un cercador o que els pugui obrir qualsevol. Són objectius diferents i necessiten controls diferents.
Noindex parla amb el cercador
Google explica que la regla noindex, enviada en una etiqueta de la pàgina o en una capçalera HTTP, indica que el contingut no s’ha d’indexar. Per aplicar-la, el rastrejador ha de poder accedir al recurs i llegir la regla. Bloquejar el rastreig al fitxer robots.txt pot impedir que la vegi.
Aquesta regla no demana una contrasenya a qui visita la pàgina. Si l’adreça és pública, algú que tingui l’enllaç la pot continuar obrint. Per tant, noindex pot ser una decisió editorial, però no substitueix un control d’accés.
Un enllaç difícil d’endevinar continua sent un enllaç
Una adreça llarga o una pàgina sense enllaços al menú poden reduir les trobades casuals. No defineixen, però, qui hi té permís. L’URL es pot copiar o reenviar. Si el document és confidencial, el criteri no hauria de ser si algú sap trobar-lo, sinó si pot entrar-hi sense autorització.
Abans de publicar un arxiu, decideix quin públic li correspon. Per al contingut privat, utilitza autenticació i permisos adequats al servei. Revisa també el fitxer descarregable: protegir la pàgina que l’enllaça no serveix si l’arxiu es pot obrir directament sense el mateix control.
Comprova les dues coses per separat
Obre l’adreça en una sessió sense identificar i mira què pot llegir. Després comprova les regles d’indexació amb les eines del cercador. No confonguis una retirada dels resultats amb la desaparició del contingut del servidor.
Google adverteix que els canvis als resultats depenen d’un nou rastreig i no són immediats. Per a dades sensibles, primer protegeix l’accés. La indexació es revisa després. Aquesta separació evita convertir una opció SEO en una falsa mesura de confidencialitat.